Don Miguel Blesa i CIA.

   Esmorze amb Miguel Blesa, un dels millors amics (o potser ja ex-amic) de José MªAznar i ex-president de Bankia, una gran plataforma bancària feta dels naufragis de les petites i no tan petites caixes d'estalvi, i hui encarcerat per corrupció. Això de què esmorze, naturalment, és parlant d'aquella manera literària; no tinc accés a personatges semblants, el poder m'esborrona, em fa por, el considere un fenomen obscur que no controle. La gent amb poder deu viure en una febrada, sempre uns esglaons més amunt de la resta dels mortals. La perspectiva ha de ser necessàriament diferent.

   Ja n'havia sentit a parlar dels correus de Blesa. Durant tot el dia hi ha petites corrents de notícies que et sacsegen mínimament i que després es queden a la rereguàrdia. No tenim temps d'acudir a tot. Un excés d'informació és una altra manera de tenir-nos desinformats. Ara, després de llegir un article a “El diario”, m'acabe d'assabentar d'algunes coses més, com per exemple que els correus de Blesa han sigut el fet inculpatori que s'ha utilitzar per enviar-lo a la presó, que una mà anònima el va passar al Partit X, (que fins fa poc també era anònim) que alguns correus són flagrants i sangrants en demostrar les pràctiques abusives d'aquests taurons del poder, que les xarxes de relacions impliquen gent de dalt, de dins i de fora, que en un de tants, després que reberen la notícia que només el primer dia de venda de preferents havien entrat 1.300 euros el senyor Blesa va exclamar (en un castellà de dubtosa reputació) "Qué barbaro. Y eso que habíamos engañado a los clientes". També es parla d'una targeta de crèdit “black”, i cadascú que pense el que vulga, i que en una operació, el senyor Blesa va impedir que Ibèria fora comprada per un grup d'empresaris espanyols i va influir per a què l'adquirira la britànica British Airwys.

   Doncs sí, aquesta és la societat amb els seus poderosos posats a dit, que vam heretar d'un cabdill de “chicha y nabo” i de les seues decisions grandiloqüents i moralment disparatades. La figura del hidalgo, amb la seua consciència de claredat moral superior, mesclada amb la del broker, ha produït un curtcircuit de conseqüències xocants. Em referisc a tot però en especial a l'última notícia del paràgraf anterior. Aquesta gent que s'escandalitzen i juguen amb la paraula i amb l'espasa quan es tracta de defensar “la unidad de España”, no dubten en vendre-la al millor postor quan es tracta d'omplir-se les butxaques. L'hidalgo és un personatge caracteritzat per la seua altivesa, la seua correcció moral, l'immobilisme material i pels seus posicionaments inamobibles i insubornables, entre d'altres coses. L'entrada d'aquesta figura en el mercat i en una mundialització mal assimilada i passada de foc ha engendrat aquests especímens esvarosos i de poca consistència. El pare de l'invent, un ex-president i un hidalgo de pro, deu estar profundament afectat pel riu que se n'ha eixit de mare però a les seus memòries, recentment publicades, es manté en aquella dita també castellana que diu “ sostenella y no enmendalla”.