TINNITUS

Hui m'he alçat neguitós, he fet una mica de meditació i m'he adonat, potser per primera volta des que fa 2 anys vaig descobrir que ho tenia, que el tinnitus pot ser molest. Després he conclòs que tot depèn de l'actitud mental que tingues. La meua primera reacció va ser no fer-li cas; d'alguna manera era un sorollet familiar, ja havia sentit aquell pitit moltes voltes al llarg de la meua vida, però sempre despareixia. Quan ja portava mesos dins de mi, un dia li ho vaig comentar al meu metge i em va dir que m'hauria d'acostumar a ell. De fet, en cap moment no em va alterar; ben al contrari, a la nit, quan tota llum s'esvania dins la fosca, sentia aquell pitit com un amic que dolçament em venia a fer companyia. Després, quan el nom ja ha fet la cosa, i em va costar prou aprendre'l, entens que allò s'ha d'explicar, i ho fas de manera determinada i gens victimista, només per descobrir que molta gent gaudeix de la mateixa companyia. El cos madura per dins i per fora. Què farem?

Hui, seguint aquelles teories o creences que diuen o creuen que entre el món dels morts i el món dels vius hi ha ponts, he arribat a pensar que aquest fenomen dins del meu cos, podria ser un senyal que algú, des de l'altra banda, em vol dir alguna cosa. Aleshores m'he sorprès parlant amb els meus morts, i inquirint-los si he fet alguna cosa que els ha molestat o si hem volen dir res. He demanat un senyal més clar. No res... per ara, només la constància manifesta de l'acufen o tinnitus. Després he tornat als inicis i he parlat pausadament i llargament, i amb paraules dolces, amb el meu acufen particular amb l'única intenció de redescobrir-lo i he vist que podíem , havíem de ser bons amics.