Epicuri
Distretament,
sense saber-ho,
aspire
a tu i al teu jardí
on
àtoms animats i cogitants
hi
aturen el seu pas
a
l'ombra de les parres.
Ferm
i aïllat del dolor i del temor
protegit
pels murs del vi
de la
conversa, dels amics i de la festa,
bastit
únic, sense cos i ànima,
pura
gresca d'àtoms que mengen
pa amb
olives i beuen vi del barral,
viuria
com un déu entre els homes.
Comentaris