Epicuri




Distretament, sense saber-ho,
aspire a tu i al teu jardí
on àtoms animats i cogitants
hi aturen el seu pas
a l'ombra de les parres.
Ferm i aïllat del dolor i del temor
protegit pels murs del vi
de la conversa, dels amics i de la festa,
bastit únic, sense cos i ànima,
pura gresca d'àtoms que mengen
pa amb olives i beuen vi del barral,
viuria com un déu entre els homes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Primeres comunions.