S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 14 de febrer de 2016

SALVADOR SOSTRES I EL PERIODISME CANALLA.





   Potser la paraula canvi siga excessiva per definir els temps que vivim. Un canvi és un angle de 90 º i nosaltres estem dins d'un meandre continuat i pacient, dins d'una pau fictícia que s'enroca a pujar un cim impossible seguint una carretera de voltes amables. Malgrat la corrupció, i malgrat la lluita ideològico-pràctico-política entre les visions centralistes i centrífugues dels territoris, anem fent. Mengem i fem de ventre, actes cabdals de l'existència, i encara més, hi ha gent que quan els arriba l'hora, es mor i avant. Li ha passat a  Muriel Casals, una de les impulsores del procés soberanista català, i a qui he conegut només per les referències de la premsa.
   Però no m'interessa parlar d'ella , ni del seu activisme polític, entre altres coses perquè ho desconec tot. El que em porta a escriure aquestes ratlles en un article-obituari que publica hui Salvador Sostres al diari catòlic, monàrquic i conservador ABC. L'amic que me'l recomana el titlla d'impresentable i d'immoral. Ara dubte si es refereix només a l'article, al periodista o als dos. Jo diria que és polèmic i agosarat. Sobretot perquè en aquest país els obituaris defugen tota polèmica. El contrari no es  elegant . A més,  el públic no està acostumat a que la classe catòlica i conservadora del país s'ens adrece amb els budells a la mà, sense els subterfugis lingüístics que normalment amaguen intencions clares. El personatge s'ha definit com a «blanc, catòlic i català» i a mi em venen al cap pensaments estranys i les imatges de  Donald Trump i  Puting jugant al parxís.
   Els articles de Sostres són contrastats i eficaços en la forma però ens descol·loca la latència descarnada i impúdica d'un pensament que va en contra de tot allò bo que hem aconseguit amb moltes penes i treballs i ho deixa a mercé del cabdillisme més vigent. L'obituari que li dedica a Muriel Casals connecta amb el que li va dedicar a José Antònio Labordeta, ambdós lectures recomanades per entendre on podem acabar. Sostres, sense pèls a la llengua i segons com, pot fer riure, però més aïna fa por.  Sobre tot perquè és part del braç testimonial d'una tendència vital , agressiva, exclusiva i exclusivista que ens pot retornar a la cova en un tancar i obrir d'ulls.