El Barranc Blanc

    Setmanes passades per convulsions territorials d’intensitat alta. Declaració d’independència al Parlament català? Ningú no ho sap dir. Puigdemont a Bèlgica. Ahir va fer una declaració «institucional» en quatre llengües, marcant la diferència. D’aquesta manera el conflicte català s’internacionalitza. A fora se’n parla i a dins se’n parla. Els diaris catalans i els espanyols n’ofereixen versions diferents. Als espanyols s’emfatitza el fet que l’advocat que s’ha llogat Puigdemont ha defensat etarres, i  també han parlar a bastament del fet que un company d’un dels dos Jordis empresonats ha demanat el trasllat de cel·la, perquè està fins el monyo del Procés. Tot, dins l'anecdotari informatiu imprescindible i neutre.     Enric Juliana explicava a la Sexta que Puigdemont tenia clar convocar eleccions i desistir del DUI (declaració unilateral d’independència). Únicament que el van insultar (els seus socis) i s’hi va veure abocat. Després van...

   Han passat coses, moltes coses aquests darrers dies. Coses no massa agradables. La vella Espanya més dividida . La vella dreta més alterada, l’esquerra més espaordida. Quan la vella dreta treu els cadells a passejar, l’estètica dels carrers es trastoca, es radicalitza. Fins i tot els colors, les tonalitats de les veus tendeixen al rauc o a la ranera. Un amic escriu al face que un dia ens trobarem amb l’eterna veritat que Espanya i Catalunya no existeixen. Algú es trobarà aquesta realitat. De tota manera, hi ha manera de deixar macerant amb escepticisme els conceptes de les fronteres i les banderes ?.    Dia 9 d’octubre, la València que ens estimem esguitada d’aquesta gent tan poc noble i acomplexada, d’identitat malaltissa; cadells d’estètiques dissidents i guerreres, però també pares de família i àvies que cridaven desaforats els càrrecs electes a la processó cívica de la Senyera: a l’alcalde Ribó, al president de la Generalitat Ximo Puig, a l...

   Rellig l’entrada del 7 de setembre on en un punt dic: «...ara la situació a Catalunya sí que és insostenible». La situació fa vint dies que és insostenible. Això vol dir que no era tan insostenible. Hem rebentat la semàntica, literalment ens la carreguem cada dia però ara amb més vehemència. Les coses poden anar a pitjor ,i també a millor, i les paraules són sovint una pura il·lusió, un desig. El president Rajoy pot quedar retratat a la història per haver dotat d’un impuls nou i revelador al sufix IN. La premsa europea és cauta però comença a supurar una incomprensió creixent. Europa contempla Espanya de reüll, amb preocupació incipient i letàrgica . Els problemes territorials han sigut recurrents en l’Europa del s XX. El s XXI prometia qüestions més transcendents, en la línia de la biotecnologia i la conquesta de realitats post-tecnològiques. La humanitat és tossuda i les elits van més perdudes del que podríem imaginar, o bé, tot és part d’un pla cap al domini ...

        Lectura de «Queríamos un Calatrava. Viajes arquitectónicos por la seducción y el repudio». Llàtzer Moix presenta un arquitecte entre el cel i la terra, un demiürg aïllat, surant damunt un món de formes que qüestionen les lògiques de la tradició i imposen somnis gairebé humans d’una època triomfal. Un arquitecte que lliga els seus somnis amb pressupostos i sobrecostos i interessos polítics i econòmics no sempre irreprotxables.      L’home es projecta i vol ser recordat per la seua obra i al marge dels seus pecats. Què quedarà de Calatrava i dels altres arquitectes estrella que després de Corbussier han dissenyat el nostre espai? Què valorarà més el nou sàpiens dels edificis que ha d’habitar? ; la funcionalitat?, la metàfora i l’estètica? Tots estarem d’acord que primer que res serà la pervivència de la construcció. Queda assegurada a solidesa de l’estructura en les obres de Calatrava?. I què em dieu del m...

    Ho sospitava. Un pagés del s. XII no era en principi més infeliç que un banquer del s. XXI. La història ha millorat l’entorn material en el qual es produeix la serotonina però a l’engròs, no ha fet evolucionar la producció. És la mateixa. Hi ha gent que està més predisposada a produir serotonina ara i al s XII. Hi ha gent que viu al límit de la felicitat ara i al s XII. Les millores materials tenen poc o gens a veure per se. En canvi les expectatives sí que poden tenir una influència directa en la producció del químic. És per això que la gent torna de la Índia al·lucinada de veure que els nens somriuen en la més extremada pobresa. La producció de serotonina és , possiblement i a l’engròs, la mateixa en els xiquets ací i allà. Quina és la diferència, doncs? Perquè somriuen més els xiquets de l’altra banda, com proven les fotografies dels turistes? . L’explicació podria ser que els nostres creixen envoltats d’unes expectatives massa exigents que pod...

   20 anys de la mort de Miguel Ángel Blanco, regidor del PP d’Ermua. Retrona l’efemèride a tots els mitjans . El mort no pot dir res. No ha tingut la possibilitat de canviar ni d’opinió ni d’afiliació política. Probablement no ho hauria fet, però qui ho sap? Els morts no evolucionen, es queden en un punt , literalment, mort. A partir d’ací la memòria col·lectiva juga un paper fonamental. Els morts corrents, que som la majoria, som destinats al pou fosc de l’oblit. Uns pocs ,però, estan destinats a la dubtosa glòria de ser part d’una ficció concreta i són passejats per vies públiques segons uns interessos o altres.         10 de setembre del 1997, dos mesos escassos després de l'assassinat,  se li va fer un homenatge a Madrid on havia de destacar el consens polític i social i un rebuig incòlume al terrorisme d'ETA. Malgrat tots els esforços, Pablo Ordaz escribía al País : "La fiesta de anoche también conoció la bronca. Un ...

    Les paneroles són una intenció subtil. Cada any les envia aquella mà invisible, vella coneguda, de vegades impertinent, i fa que s’enfilen escales amunt, paret amunt, canonades amunt, tant fa, i les fa eixir i entrar pels llocs més insospitats. Este matí me n’ha caigut una en obrir la porta del bany. He pensat que hi ha diferents maneres de mirar-les, o dues, bàsicament: invasores o exploradores?