IRAN. ALGUNS ASPECTES PRÀCTICS.

Kerman està a molts kilòmetres al sud de Teheran, a la província del mateix nom. No era qüestió d'anar-hi per terra i consumir dos o tres dies de viatge. No me'n recorde de l'aterratge, ni de les primeres impressions, ni de cap comentari, ni tan sols de la recollida de les maletes. Aquest buit a la memòria només l'omple una forta pressió als budells i la sensació tan desagradable de no arribar a temps. Tan aviat vaig tenir l'oportunitat vaig córrer cap als serveis i quan em vaig adonar ja m'havia aponat en aquell forat. Sí, els vàters tradicionals i els que la revolució s'entesta a instal·lar als llocs públics són d'aquells que alguns de nosaltres hem conegut de xiquets  ja com un objectre anecdòtic i que consisteixen amb dos posadors de peus i un forat al mig. Hi ha un model que té una certa pendent a la zona dels peus i que diuen que són més còmodes. No vaig tenir massa temps de pensar si encertaria o m'ho faria damunt dels pantalons que me'ls havia fet un fregall a l'alçada dels  turmells. Després el Navid em va dir que s'arromanguen a l'alçada dels genolls i s'aguanten d'un grapat amb les mans. D'aquesta manera la girada dels pantalons no toca el terra i no s'embruta. És una informació utilíssima si es viatja a països àrabs i sobretot si sou dones que sempre us heu d'agimponar (ajupir). Això sí, vaig agrair que hi hagués paper i no haver d'utilitzar la ubiqua manegueta. Entenc que l'aigua és purificant i refrescant però no m'hauria agradat eixir de l'habitacle tot fet un remull.

El Naipaul a Among the believers comenta que els vàters a l'Iran no estan mai orientats a la Meca. Amb això de l'orientació sempre tinc problemes perquè mai no sé quina banda de l'objecte és la que s'ha d'orientar o desorientar. Ajudaria molt col·locar fletxes com fan a tots els hotels per indicar on està la Meca; en dibuixen una al sostre. Aixì em vaig dormir jo la primera nit; pensant quina funció tenia aquell signe. Vaig tardar un parell de dies a escatir-ne el significat i l'utilitat.

Sembla que aquesta gent de la mesquita que governen el país han fet del cagar una qüestió de fe. La majoria instal·len vàters occidentals a les cases, però els aiatol·làs insisteixen que els bons musulmans s'han d'aponar per desembossar. A més a més ens explica el Navid que addueixen raons higièniques i de salut i que una llarga vida sense hemorroides està ben lligada a una pràctica continua d'aquest esport (i no és broma). Més val que els occidentals no cantem victòria perquè són ben conegudes les estupideses que ixen dels estudis d'universitats americanes.

Als serveis de carretera i als de molts restaurants, hi ha les següents divisions; servei per homes, sala d'oració per homes; sala d'oració per dones i servei de dones. Alguna vegada una companya gairebé es va encabir a la sala d'oració quan buscava el servei. Faig constatar això ací perquè em va cridar l'atenció aquesta manca de problema a l'hora d'unir una cosa i l'altra. El cristianisme sempre ha aplicat un excés de pudor a aquests temes; o, potser ha sigut la Il·lustració o l'higienisme del s XIX? A l'islam he pogut deduir una unitat més tancada i més sòlida en tot el que es refereix a les pràctiques de la vida i de la mort. La nostra ha esdevingut una societat més esquizofrènica en haver reeixit en la pràctica de la divisió. 

 Carrer i Basar de Kerman.                                           

 

Mesquita del divendres a Kerman i Casa del tè.