Entrevista d' Ana Pastor i Mahmud Ahmadineyad.

Mentre esmorzava he vist l'entrevista d'Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad, president de la República Islàmica d' Iran. M'ha semblat impressionant com l'entrevistadora ha anat pel dret cap a les qüestions més punxegudes. El cor se m'anava accelerant quan li ha preguntat sobre els membres de l'oposició encarcerats o sobre la repressió de  les dones i els homosexuals, o quan li ha recordat les declaracions del president Simon Peres vaticinant una propera revolució a Iran que se l'emportarà per davant. Segurament el moment més comentat serà quan al final de l'entrevista a l'Ana Pastor se li cau el vel i no fa res per tornar-se'l a posar. Segons he pogut llegir després, sembla que el gest va ser casual. No estic tan segur de què ell ho interpretara així. He vist altres entrevistes al president iranià i en totes l'he vist més calmat. Els entrevistadors en cap moment no li feien preguntes tan compromeses. Encara ens queda esperança mentre hi hagen periodistes amb coratge.

Us deixe un parell de perletes de l'entrevista que he trobat a youtube.



Comentaris

novesflors ha dit…
Jo també ho he vist i he pensat: Que valenta!
15 de març del 2011, a les 11:58
conxa ha dit…
realment, QUÈ VALENTA! curiosament del que més s'han fet resó és de la caiguda del vel.
15 de març del 2011, a les 23:54
Andreu ha dit…
No sé com l'han deixada eixir del país. Espere que la situació canvie prompte. La gent pateix molt quan lo se la deixa viure.
16 de març del 2011, a les 0:40
babelia ha dit…
Molt bé ... el que fa falta és que periodistes facin les mateixes preguntes i amb la mateixa actitud als d'aquí: banquers, presidents de grans empreses, polítics!!
16 de març del 2011, a les 4:44
Andreu ha dit…
...molt bé ... i deixar tot el sistema en evidència. Este hauria de ser l'objectiu del periodisme, informar amb independència.M'alegra vore que passeu pel blog.
16 de març del 2011, a les 14:45
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Read more »

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Imatge
    Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre  de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen.  El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet,  el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general.  Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, esc...
Read more »

Primeres comunions.

Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia.  Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Mol...
Read more »