El Clot de Galvany de la mà del Tio Cuc.

Malgrat que ja estem a les envistes de Nadal, aquest cap de setmana hem tingut un oratge fantàstic per passejar i gaudir de la natura. Així és que  hem aprofitant que el Casal Popular “El tío Cuc” d’Alacant ha organitzat una eixida per a visitar el Clot de Galvany amb companyia immillorable.

Pels qui no ho conegueu, el Clot de Galvany és una de les zones humides que hi ha a la zona de la costa entre els termes municipals d’Elx, Santa Pola i Torrevella . Aquestes zones estan connectades entre elles i formen  un ecosistema únic. Els últims anys s’ha posat de manifest la seua fragilitat davant la gòmia  insaciable i incontrolada de les constructores. Aquests anys que hem tingut de febrada econòmica  i el fet que l’indret es trobe precisament damunt la ratlla imaginària que marca el límit municipal entre Santa Pola i Elx  ha ajudat ben poc. He gratat l’internet per cercar informació i he trobat alguns blogs interessants que denuncien les barbaritats que s’han fet. Malgrat tot, el lloc, tot i les crítiques que es puguen fer a la seua gestió actual per part de l’ajuntament l’Elx, encara conserva un encant que creix si es visita quan han caigut quatre gotes que han omplert els clots d’aigua i de vida.

 És sorprenent que després del manoteig de l’avarícia, la cobdícia i no-sé-quants altres pecats capitals més, el paratge siga, encara hui, un lloc emblemàtic . És un bon lloc per comprovar com les accions humanes han influït en la natura recentment, però també un lloc per gaudir de la natura. La passejada circular pot durar unes dues hores i al llarg del recorregut, a banda dels tolls on ha trobat col·loc  de temporada una fauna viatgera, podem aprendre la vegetació riquíssima de la zona. Ràpidament, sense adonar-nos, passem de les herbes que creixen a les zones humides ( canyes, joncs....), als espartars i a les poblacions de barrelles, la cendra de la qual s’utilitzava per a la producció de la sosa. Antigament, el comerç d’aquest producte va ser una font de riquesa per a la zona. Hi ha també garrofers i oliveres i zones repoblades amb pi i altres espècies.

Esperem que l’espai del Clot de Galvany resistisca bé els embats de la nostra civilització. Aquest és un lloc únic, a la vora del mar i de la platja del Carabassí, per gaudir i parlar de natura i de la necessitat que tenim els humans d’avançar cap a un altre sistema que respecte més l’entorn. Vivim moments delicats; uns moments frontissa. En un tres i no res veurem que la porta s’haurà obert cap a una banda o una altra i o bé caurem definitivament o se’ns obrirà un món ple de possibilitats. Cal esperar, però sobretot, cal que  actuem.