Zygmunt Bauman. Un savi vell i despentinat.

Aquests dies he estat llegint el Zygmunt Bauman, un dels pensadors socials més solvents dels nostres temps que ell adjectiva com a  líquids. Aquest savi vell i despentinat utilitza el terme com una eina que li ajuda a desbrossar amb una paciència d'artesà els erms en els quals ens movem. Treure'n l'entrellat sense la perspectiva que dóna la història no és gens fàcil. El nostre present occidental i ric està caracteritzat per la boira. La boira és un pas més enllà de l'estat líquid, més enllà encara de la poca seguretat que aquest ja ens podia proporcionar.

L'autor parla del final de la utopia. Aquest concepte havia marcat un camí en la manera de pensar en la història moderna. La utopia va nàixer de la consciència que el món podia ser millor i va determinar un tipus de pensament i d'acció que ens han portat a l'atzucac on ens trobem. Què provoca aquest final del pensament utòpic? Parlem d'Auswitch que més que un camp de concentració ha esdevingut, en termes filosòfics, la gran metàfora de l'extermini d'un món i d'una manera de fer. És a més l'origen de la consciència que tots som capaços de les accions més terribles provocant  l'emergència de les histèries més irracionals.

Les conseqüències de la segona guerra mundial van soterrar el positivisme i la creença que l'home sempre pot anar més enllà, però d'alguna manera tot va quedar velat durant els anys de la Guerra Freda i només s'ha posat de manifest a l'arribada del present mil·lenni . Podem trobar la causa d'aquestes conseqüències morals en un model econòmic basat en la dependència del petroli i l'avançament tecnològic. Aquest fòssil determinarà les relacions polítiques i l'ordre mundial mitjançant múltiples guerres colonials que han fomentat un estat d'inseguretat i inconsistència en la societat més segura de la història. És aquesta contradicció un dels pilars sobre els quals es basa el pensament de Bauman.

Bauman parla de  globalització negativa per posar de manifest el tipus de relacions i d'ordre mundial que patim. El 11 S suposa el punt d'inflexió, l'origen de tantes polítiques desproporcionades i que tenen l'origen en caps tan mal amoblats i poc disposats a la reflexió per afrontar els nous desafiaments de la globalització. La conseqüència més visible és l'emergència d'un terrorisme que tot i que ell no ho fa, podríem qualificar de líquid, que té el seu origen en la misèria en què viuen molts pobles i que, al contrari del que ens han volgut fer creure, no és una organització concreta, sinó més aïna un moviment global que canalitza una insatisfacció global.

El pensament de Bauman és una visió negativa de la història però dóna poca corda a les tendències apocalíptiques i de tant en tant, i amb menys freqüència de la que voldríem, dóna solucions l'originalitat de les quals radica en què són les úniques possibles. Davant del terrorisme no hi armes que valguen perquè “les ofensives militars difícilment faran canviar d'opinió a les forces terroristes. Pel contrari, és precisament de la desmanotada, extravagant i malbaratadora prodigalitat del seu adversari d'on obté i renova la seua força”. Afirma que, com molts de nosaltres ja intuïm, l'autèntica guerra contra el terrorisme s'ha de lliurar des de l'educació i obrint les portes a una globalització justa de les oportunitats. El problema pràctic que jo li veig és que això suposaria fer cessions. Qui n'està disposat?. La cosa pinta negra.

Alguns dels llibres de Bauman són:

“Temps líquids”, Zygmunt Bauman, Viena Edicions, 2007

“Miedo líquido” Zygmunt Bauman, Ed Paidós, 2007