S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 3 de maig de 2011

Escenes per a un món nou.



La Kate Middleton i el Príncep Guillem d' Anglaterra ja s'havien casat i feien vida de novençans al Palau de Buckinham amb els gossets de l'àvia amunt i avall. La Dolores encara havia pogut vore la cerimònia al blackberry que li havia deixat el seu fill durant una reunió de junta directiva a l'institut públic on treballa i fa de secretària. Només va alçar el cap per dir que la fotografia amb els dos negrets no li semblava la més adient per la portada de la revista de l'institut. La cap d'estudis li va contestar amb un intencionat “tots som fills de Déu” i això la va deixar més tranquil·la.
Davant d'un allau de gori-goris, l'aura del beat Joan Pau II es fa més gran. Arriba aquest miracle a la seua serva Dolores, vinguda de Navarra, acompanyada pel seu marit - edificat com un senyor com cal pel trage d'Armani i una corbata de seda. Els ulls de Dolores s'omplen de llàgrimes sinceres i el rímel ja no se li escorre perquè després de tantes emocions ja no li'n queda. Mitja hora abans l'hem vista a la tele. Un periodista li preguntava com es sentia i quin significat tenia per ella aquest acte. Ella mostrava desassossec i emoció i li resultava complicat contenir les paraules i els gestos quan deia que la societat anava molt malament i que el pitjor era que la joventut no tenia valors i que tot se n'aniria en orris. Malgrat tot es sentia afortunada de ser-hi, de poder vessar llàgrimes abundants i sinceres davant l'aura del beat, davant el taüt de xiprer cobert per un altre de zinc i encara per un altre més de fusta de faig (o era de noguer?) El cos embalsamat del beat no es podia mostrar com és el costum però sí que hi havia la sang del pontífex finit i ara beatificat. El Vaticà ho havia anunciat “la reliquia serà exposada perquè es venere” Serà una xicoteta ampolla de sang inserida dins d'un relicari preciós, obra de l'artista Carlo Balljana , feta expressament per l'ocasió.
Ahir dilluns, la Dolores va esmorzar un Actimel i un suc de taronja davant del televisor a sa casa de Pamplona. La cara, però, li va mudar el color en vore la imatge estrafeta de Bin Laden; els ulls tancats i el rostre amb revetxins de sang, la barba tan característica de la imatge que tots guardem d'ell, la roba blanca. Li va venir la imatge de Jesucrist mort. El pensament la va horroritzar i es va senyar. Després li va venir un sentiment de confort en adonar-se que tot anava bé, que el Beat ja havia començat a fer-ne de les seues.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

m'agrada molt llegir-te
un anònim

Andreu ha dit...

Moltes gràcies Ferran anònim. M'agrada trobar-te per ací.

babelia ha dit...

I és que ... quina setmaneta portem, empatxo de religió i monarquia!!
Petons, bonic

Andreu ha dit...

Ja ho pots dir. Sembla que hem retrocedit cinc segles de cop. Besets.

babelia ha dit...

Et recomano escoltis aquest programa, Carne Cruda en R3. El seu blog aquí:
http://blog.rtve.es/carnecruda/2011/05/sos-hemos-vuelto-al-medievo.html

novesflors ha dit...

Oh, els teus relats de fina ironia... :)