S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 24 de maig de 2011

Jornades post-electorals.




Dies post-electorals. Victòria exemplaritzant del PP a tot l'Estat. La crisi els ha passat factura, diuen els socialistes. A tot això encara perduren al carrer les cacerolades i els crits dels indignats pel sistema. Rajoy ha eixit al balcó de Génova i ha dit als seus seguidors: “ Esto si que es la verdadera democracia y no la de Sol”, referint-se a les manifestacions del M-15.. La plaça va quedar blava de banderoles; el mapa autonòmic també va quedar blau a excepció de quatre taques que no se'n van ni amb aigua calenta.
 Els comentaris generals dels qui m'envolten són més o menys “ Què fort! Quin país tenim! Còm pot votar la gent el que vota!” L'esquerra es posa les mans al cap, els que no han votat es posen les mans al cap... Hi ha una majoria dels que han votat que estan felicíssims amb els resultats, o si més no, la patada que han pegat al govern ha fet mal. Era la intenció. Un intel·lectual nonagenari francès invitava a la indignació i la indignació se'ns havia pujat al cap.
Comence el dia amb uns estiraments per l'esquena que m'està fent la guitza des de fa uns dies, corregisc uns exàmens mentre procure ser conscient de la postura i em toquen les dotze segut a la butaca amb un llapis a la mà subratllant ”El llibre del “dao” i del “de”” de Laozi Daodejing. Ací deixe algunes cites de saviesa oriental de la bona. Cal una altra perspectiva de les coses.

“El qui comprén no és erudit, l'erudit no comprén”
“El savi no acumula, però actuant en favor dels altres té més i més, compartint amb els altres té encara més.”
“En el món no hi ha res més tou i flexible que l'aigua, però tampoc no hi ha res més capaç de vèncer allò que és dur i rígid; no hi ha res que puga alterar-la”
“El savi diu: “només el qui pot acceptar la vergonya del seu país es pot dir cabdill; només el qui pot acceptar la desgràcia del seu país es pot dir rei del món””
“Si el poble deixa de témer la mort, com se l'intimidarà amb la mort?”
“La multitud té un objectiu; només jo sóc estúpid i tosc.”

2 comentaris:

ricard99 ha dit...

No volem tenir més i més, però el que tenim els uns amb els altres fa augmentar el que tenim.
No volem tenir més i més, però el que vivim fa que la nostra vida sigui més i més plena: entre acumular i compartir preferim la segona manera ja que tenim més i alhora som més lleugers.
Andreu, una forta abraçada!

babelia ha dit...

Yin i yang en acció constant ... hem de tocar fons i morir per resurgir.
Abraçada, amic