"Can Josep". Un lloc on menjar al voltant de S.Família.



Estem cremant els últims cartutxos a Barcelona - ara sí que va de bo. Definitivament, tenim llogada la furgoneta per dissabte. Serà carregar-la de bon matí i carretera i manta. Despús d'ahir em van recomanar un restaurant-bar xicotet, sense pretensions, dels que prometen bon menjar de matèria prima d'òptim origen. Vaig proposar d'anar-hi d'anar-hi . Havíem passat mil vegades – potser més – per davant i mai se'ns havia acudit d'entrar-hi .
El cartell amb el nom és el més nou del local. La resta, començant per les portes d'alumini, és d'una simplicitat que esborrona . Les parets són l'únic element considerable; hi ha més de cent fotografies penjades que inclouen dignes aspirants a mites del món occidental – de seguida vam identificar Joan Fuster i Ovidi Monllor, però també hi ha Buster Keaton, la Callas i gent d'aquesta. A més, a un costat, ben alta perquè ningú no la puga esguerrar, hi ha la bandera republicana.
Vam arribar quan encara no havien tocat les 9 i vam trobar el cuiner i propietari badant entre les poques taules del local. Ens va rebre sense efusivitats supèrflues, amb la naturalitat pròpia de qui domina l'espai i sap el que porta entre mans. Veient el Josep i escoltant-lo, un home de proporcions que roden la generositat sense excedir-se en res, pots fer-te una idea del que ofereix a la carta, també generosa i proporcionada quant a producte i oferta, a raó de les possibilitats del local i de la capacitat de feina de l'únic cuiner i de la cambrera.
 “Quin vi ens recomanes? Algun que passe bé...”, vaig fer-li a la cambrera tot alçant la vista del full imprès.  El cuiner va intervenir i ens va invitar a decidir primer el que havíem de menjar. Vam triar uns porros amb vinagreta, deliciosos, uns canalons de bolets i una suprema d'ibèric. Encara ell ens va recomanar una tomata partida amb una bona tonyina de tronc i olives. He de reconèixer que aquesta actitud tan lliure i poc sofisticada alhora de les recomanacions em va acabar de convèncer de la confiança que el propietari mostra en el seu producte. Ho vam regar tot amb un Penedès de la casa de qualitat i preu més que raonable.
L'opció de l'oferta del Josep tira més cap a la contundència de la carn . Això sí, vaig trobar que les postres eren un tema d'omplir expedient. No tot pot ser perfecte. Vam acabar demanant-ne un per compartir. El preu final van ser 46 € pels dos; pagues per la cuina i pel producte.
Vaig viure l'experiència com un plaer en un món, el de la restauració, on tothom et ven la moto de la nova cuina amb un aparador de fascinacions volanderes. Espere que les esferificacions acaben donant pas al sentit comú, també a la cuina amb productes de temporada i “savoir fer”.

Can Josep
c/ Roger de Flor, 237
tf. 630816565


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Primeres comunions.