S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 22 d’octubre de 2011

CALLEU QUE VE L'ORATGE!


L’octubre sembla el mes d’agost, de la calor que encara fa. Tothom se n’estranya i ho comenten quan no tenen res millor a dir. De fet, la gent sempre diem poques coses interessants. Es tracta de fer vore que estem ací, que comptem, que som bona gent i ens dignem a saludar i a fer anar la conversa encara que siga amb banalitats semblants. L’oratge és un tema que no compromet ningú. Hi ha gent que es especialista en parlar-ne amb l’avantatge que ara els mitjans de comunicació donen tot tipus de detalls relacionats amb les condicions atmosfèriques que han sigut, són i seran. Este matí, sense anar més lluny, he escoltat a la ràdio que no hi ha hagut un octubre tan calorós des de l850.  “El cas és no parlar de res que tinga costella”, he malpensat. 
Els informatius són més aïna desinformatius i de la mitja hora escassa que duren, 20 minuts són per esports i els deu restants per a notícies que alteren els ànims i torben l’enteniment: atracaments, robatoris, assassinats... La violència contra les dones - és diu així ara - està de rabiosa actualitat. Tot ho diuen i ho comenten  com si fora un fenomen nou. Imagineu-vos; la violència, siga del color que siga i instigada contra uns grups o contra uns altres un fenomen nou!! I així és com ens ho engolim. En uns ànims emporuguits i alterats és difícil que entre el sentit comú. Fa uns dies l’avi em deia mentre mirava les notícies que el món mai no havia estat tan malament. “Com pots dir això, si tu has passat una guerra i una postguerra terribles?” , li vaig dir.
No tinc a mà cap estudi de cap universitat americana. En canvi si que recorde una companya de feina que parlava als adolescents de quinze anys com si foren nens de sis. Els companys al·lucinàvem que era l’única persona que mai no demostrava tenir cap problema amb cap grup conflictiu. Un dia vaig ser testimoni de com pegava una esbroncada fenomenal a un grup de 3er d’ESO molt conflictiu amb un llenguatge teatral propi de mestra de preescolar. Els alumnes, davant la meua sorpresa, van callar i van fer feina en silenci tota l’hora davant l’amenaça que si ella  tenia cap queixa del professor es posaria en contacte “personalment”- va remarcar l’oclusiva inicial- amb un senyor tragejat que es dedicava a fer llistats d’alumnes dolents!” . Podem dubtar dels resultats pedagògics que es poden obtenir d’este sistema però en aquell moment crític vaig agraír el resultat. Els que ens governen també saben que obtindran una resposta o una altra segons el llenguatge amb què se’ns adrecen i tenen clar que no els interessen les respostes madures, ni menys encara les crítiques.
Les persones majors i els xiquets són víctimes clares d’aquesta estratègia de la confusió, però malauradament també ho som la majoria, i sense adonar-nos. Ja ho sabien els romans això de “panis et circenses”. El problema  només pot venir quan falte el pa perquè el circ i l’oratge els tenim assegurats. Aquest cap de setmana sembla que les coses van a canviar: que arriba la pluja, vull dir, o això diuen. Jo ja en tinc ganes perquè així ja no hauré de regar les carxoferes.