Nova era de les comunicacions.

He sentit contar als meus pares que la primera televisió que va arribar al poble va ser tot un esdeveniment. Els propietaris tenien una drogueria a la plaça de l’ajuntament i l’havien posada a l’aparador per a què tot el món poguera aprofita-se’n. La gent se’n portava les cadires de sa casa i allí, a la porta, passaven la vesprada. La tia Joaquina que venia cacaus i tramussos a la porta del cine de nit, havia trobat també clientela entre els primers telespectadors del poble. Des de llavors hem corregut ja molt i les coses han canviat. Aquell artifici ens va portar modernitat i ens va ajudar a créixer econòmicament i a estar millor informats del que passava al món. Ara hi ha gent  que considera que més aïna ha sigut la trona que ens ha dictat què havíem de fer i pensar i que ha creat la societat tarada i insostenible que tenim hui. Com sol passar, les dues afirmacions són certes i alhora complementàries.

Ara, des que visc a la vora del Barranc Blanc, no he vist la tele només que un parell de nits impossibles; d’aquelles que per causes identificables – cafès i àpats inconvenients a deshores- la son-soneta no entra “ni a bomba(d)es”. El secret del canvi de costum ha sigut traure l’aparell del menjador i arraconar-lo a l’habitació dels convidats. Ara tinc més temps per a fer altres coses ; sobretot llegir i  dedicar-me més  als amics a través de les noves tecnologies.

També he descobert els avantatges de mirar la televisió per internet. Bàsicament, no has de tragar-te allò que algú altre decideix sinó que ets tu qui tries el programa i l’hora. A més, s’ha acabat la censura de TV3 i Catalunya ràdio i pots escoltar i veure programes d’arreu; mundialització o globalització ben entesa. Però a més, a banda de les televisions  i ràdios més o menys oficials, hi ha projectes interessantíssims de mà d’individus amb interessos variats i que si no fora per les noves tecnologies estarien a casa del veí menjant faves bullides i mirant el partit de futbol de torn. Diria que vist amb clau política, això suposa un canvi important. Els individus guanyem poder davant els grups que tradicionalment han creat els estats d’opinió. Les grans corporacions, els grans partits polítics i les mans negres que havien dominat les inconsciències i havien creat grups d’opinió d’acord amb els seus interessos ara mostren un nerviosisme  que es fa més evident de dia en dia. Hi ha un intent de tallar els tentacles d’aquest monstre bo que és la informació diversa i oberta. Si ho aconsegueixen, potser que els que hui escrivim amb un excés de confiança acabarem demà a la foguera. Aventaran després les cendres i ja no serem  llavor de res.

Tinc confiança que les coses no vagen així i que les llibertats que hem aconseguit es fassen més fortes amb l’exercici i cresquen i tinguen una influència real en la manera d’organitzar les societats futures. És fals que el món ara estiga més malament. Mai hem estat millor. I això, malgrat la crisi, l’atur, els desnonaments i les retallades . És cert que aprofitaran aquest moment de feblesa per fer-ne de les seues però no  hem de deixar que la por ens talle les ales. Caldrà esperar  uns anys per saber com queda la cosa. Hui m’han dit que el 2012 marcarà un canvi global d’era i que més que cap final apocalíptic, els que en saben, diuen que tindrà més a veure amb un canvi de consciència. AMEN.