Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable. No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà quan la majoria pense que el que hi ha no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent és que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Malta és una illa-barcassa aturada al mig de la Mediterrània, un petit paradís acotat per la mar, una roca eixuta prenyada de salnitre i vent. Les illes són una pedra passera. Jo em podria passar la vida saltant d’illa en illa. Em produeixen una fascinació gran. Allò que és normal i desitjable és viure al continent. La gent que ha viscut a les illes, per què ho ha fet? Per què ha triat viure en un punt quan podria haver viscut en una plana?. Per què ha triat viure dins d’un parèntesi quan haguera pogut viure , més còmodament ,dins d’un paràgraf o d’un text? No ho sé. Potser he vingut a Malta a trobar la resposta. La primera cosa que no s’adverteix quan un arriba a Malta és la seua Africanitat. Malgrat la proximitat física, l’illa sembla fugir-ne, culturalment i moralment. M'ha semblat a mi que la història pròpia de l’illa de Malta ha estat marcada per l’obsessió d’apartar-se del continent Africà. Els maltesos no són plenament conscients que...
Potser hauria de crear una nova carpeta amb el nom de "Agosters pel món", que n'hi ha uns quants. Així m 'aplicaria a la moda en què han caigut les televisions de disputar-se les identitats dels consumidors televisius- o són clients?, o votants?-. Però Noèlia no parla de la seua identitat com a agostera, que dóna per suposada, sino de la seua identitat com a valenciana de les comarques del sud (que ja té mèrit la cosa ) i des de Londres, on viu i treballa des de fa uns anys . Ara no puc badar molt més perquè m'esperen a la faena, però no podia marxar sense penjar l'entrevista que publica hui el diari Información d'Alacant . Les coses clares i el xocolate espés . A vore si anem fent paret per aquelles comarques del sud. Això és una bona pedra. La gent que vivim fora de la Terreta tenim moltes coses a dir. ENTREVISTA: NOELIA VICEDO, PROFESORA EN LA UNIVERSIDAD QUEEN MARY ´En el Reino Unido el valenciano tiene una aceptación y cariño esp...
Comentaris