S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 23 de desembre de 2011

Rode l'eixama. Nadal laic.

Aquest matí he anat a prendre un cafè i sonaven les nadales més recurrides a tot volum i  l'espai estava ben farcit de tòpics amb moltes estreles nevades i altres punyetes passades de sucre. La nova religió del consumisme pega de valent. No sé si el Jesuset participa dels beneficis. El que pareix més cert és que a nosaltres ens toca pagar el pato. Mentrestant, entre regal i regal, entre anades i vingudes al Corte Inglès - com qui anava fa uns quants anys a la Missa del Gall-  perdem la consciència i el sentit més profund de la celebració del l'hivern.

Més enllà encara del cristianisme (i d'aquelles històries tan perilloses pel seu poder anestesiant) hi ha moltes tradicions que conecten amb els misteris de la vida i amb la concepció cíclica del món. Segurament els primers homes temien la nit més llarga i ja van començar a conjurar la presència del sol i la fertilitat amb rituals que incloïen el foc i altres elements que el recordaven.

Al meu poble es ballen dances i la nit del 27 al 28 la gent passa la nit al carrer tirant coets. També celebren unes festes semblants a Ibi (Els Enfarinats), a Tibi i segurament a molts altres llocs del món. A Onil es roden els fatxos que  a Tibi, a Xixona i a Relleu es diuen Eixames. La fotografia és de la "Fiesta de los Escobazos" de Jarandilla (Extremadura) que es celebra la vespra de la Inmaculada.

Amb un grapat d'ingredients simbòlics que em són familiars per la meua vivència del Nadal, he pastat un poema amb el que vos vull felicitar les festes i reivindicar una vida més conectada amb els cicles naturals.


"En l'experiència del ritme ens trobem alliberats d'aquesta angoixa d'arribar a algun lloc"
Raimon Panikkar

Foc guaridor
Pa de mamella
Soca que estella
Nit de raor.

Canvi de cicle
Rosa de fosca
Ala de mosca
Vi del millor.

Nat de Maria
Dins l'establia
Ventre de closca
Demoledor.

Rode l'eixama
Serra de flama
Obri taronja
Foc del millor.

Bancs no xucleu
Sang de la vena
Terra pixada
Vol de voltor.

Puja la vella
Pi de canyella
Calze d'estrella
Tot de dolçor.

Balla la dança
Roda la plaça
Mou peu amb traça
Foc guaridor.



BONES FESTES D'HIVERN




3 comentaris:

novesflors ha dit...

No sé si els primers homes temien la nit més llarga però jo ja estic farta de foscúria tan matinera, que a les 6 de la vesprada ja siga de nit, així és que sempre m'alegre que arribe el solstici, i ara, cada dia un poc més, anar veient com allarga la claror.
Bon temps de solstici i bon començament d'any.

andreu ha dit...

És cert que tanta foscor costa de passar però crec que és perquè no volem aturar, o no ens deixen. Hauríem de fer com els arbres que a l'hivern dormen. Ells no tenen pressa de res. Simplement esperen. Una abraçada.

dospoals ha dit...

El Josep Vicent ha dut una eixama a la sala de professors i les professores que hi havia allí han hal·lucinat en colorins...