VOLUNTAT
Percebs una voluntat de canvi.
Una pluja fina ho amera tot de llums difoses;
l'asfalt respon amb tendresa inusual
a les ombres tèrboles sota els paraigües
en aquesta ciutat que tot ho estalvia.
Hui és diumenge i sents com el cos
et regurgita versos fenyuts
que no vols deixar d'escriure.
Tants anys has guardat aquest monstre fatal
de la poesia que hui malda per eixir,
per anar a fer un tomb imprecís i heroic
per les velles pells de l'Eixample!
Tot ho retens darrere dels vidres pigats
amb una frisança que no et deixa desfer-te
d'un cansament – o d'una por- de segles.
Hui sents que el cor et batega
o potser et demana ,serenament,
que ascles la carassa d'argila cuita
que no et deixa créixer a l'alçada que cal.
Comentaris
Ací avui fa sol.
La necesitat d'escriure,les ganes d'expresar el moment, sigui de pluja- transició-melangia ,vers l'esclat esperat. Aquí tots estem al camí de la recerca. Felicitat. pluja i sol. Carme
"a les ombres tèrboles sota els paraigües/ en aquesta ciutat que tot ho estalvia" (m'encanta!).
Una abraçada i escriu força!
Montserrat
Una abraçada!
Conxa