VOLUNTAT

Percebs una voluntat de canvi.                                 
Una pluja fina ho amera tot de llums difoses;
l'asfalt respon amb tendresa inusual
a les ombres tèrboles sota els paraigües
en aquesta ciutat que tot ho estalvia.

Hui és diumenge i sents com el cos
et regurgita versos fenyuts
que no vols deixar d'escriure.
Tants anys has guardat aquest monstre fatal
de la poesia que hui malda per eixir,
per anar a fer un tomb imprecís i heroic
per les velles pells de l'Eixample!

Tot ho retens darrere dels vidres pigats
amb una frisança que no et deixa desfer-te
d'un cansament – o d'una por- de segles.
Hui sents que el cor et batega
o potser et demana ,serenament,
que ascles la carassa d'argila cuita
que no et deixa créixer a l'alçada que cal.

Comentaris

novesflors ha dit…
Si perceps necessitat de canvi, doncs, vinga, de tant en tant ens cal asclar el que ens empresona.

Ací avui fa sol.
14 de març del 2010, a les 1:18
novesflors ha dit…
Torne a ser jo per dir-te que la foto m'agrada moltíssim!
14 de març del 2010, a les 5:32
carme girona ha dit…
m'agrada com trasmets tantes coses, ...jo les sento sovint.
La necesitat d'escriure,les ganes d'expresar el moment, sigui de pluja- transició-melangia ,vers l'esclat esperat. Aquí tots estem al camí de la recerca. Felicitat. pluja i sol. Carme
14 de març del 2010, a les 5:48
ricard99 ha dit…
La pluja sempre ens mou cap a canvis, a viure en la intensitat dels moments dels desitjos... canviar és créixer i deslliurar-se de pesos damunt d'un mateix. M'ha agradat molt quan escrius... "Tot ho retens darrere dels vidres pigats / amb una frisança que no et deixa desfer-te..." Tota l'estrofa sencera! Una abraçada!
15 de març del 2010, a les 9:03
Montserrat ha dit…
Quin gust poder-te llegir, poeta!
"a les ombres tèrboles sota els paraigües/ en aquesta ciutat que tot ho estalvia" (m'encanta!).
Una abraçada i escriu força!
Montserrat
18 de març del 2010, a les 7:56
conxa ha dit…
Andreu, m'agrada molt el que dius. No sabia que fossis tan poeta.M'agrada les descripcions d'estats d'ànim que fas. Continua perquè et puguem llegir.
Una abraçada!
Conxa
19 de març del 2010, a les 17:09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvise? Probablement no. Ho ha sigut Trump als E
Read more »

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Imatge
    Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre  de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen.  El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet,  el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general.  Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, escoltem que els diu. Paguem
Read more »

Des d'Agost a Biar pel Maigmó. Passes, reductes i canvis en el paisatge.

Imatge
Tinc alguns amics que són de l’estètica, altres que són de l’ètica o la política i altres, pocs, que són de la butxaca. Hui he anat  a voltar amb un amic que pertany al primer grup. Pertany també al grup de valencians exiliats que dubta profundament de les nostres capacitats estètiques  i entorna els ulls i arrufa imperceptiblement el nas sense la voluntat explícita d’expressar un desgrat que de seguida li endevine abans d’espetar coses com  quina barbaritat...quin búnker s’han espolçat  ací!  o està bé el raconet eixe si no fora per...o simplement , quin mal gust ! i quan diu aquesta última el disgust se n'ix  per les costures de la cara. Jo, que soc sensible, del tipus esponja que tot ho recull,  em sent responsable de tanta lletjor, de tanta irresponsabilitat, de tanta insensibilitat i em sorprenc justificant la funcionalitat dels edificis moderns  i el gust del mal gust. Certament,  si ho comparem amb els vells casalots de poble, els pisos eren molt més amanosos . Així és com
Read more »