Nova York 4. El llenguatge.VINE, COMPRA i VES-TE'N.





Mentre fem els trajectes de metro em dedique a llegir la publicitat del vagó. A una banda:
LIBERATE YOURSELF FROM CROWDED ISLES. Try SOAP.COM

20% OFF your first order.

FREE 1-2 day delivery on orders $35+

SKIP the drugstore. STOP shopping like a FOSSILE. Try soap.com.
(Allibera't dels supermercats
PROVA, DESCOMPTES, GRATIS...si et fixes en els verbs que es destaquen mai no hi ha un COMPRA, quan és l'objectiu primer de la publicitat.
A l'altra banda:
LOOKING FOR STYLE? Come and get it.

HEAD TURNING TRENDS.

HEARTS-STOPPING PRICES..

Designer Shoe Warehouse
DSW
(Busques estil? Vine i aconsegueix-lo! ....)

Preguntes amb respostes, com les que es fan als xiquets. El que pensen els demés de tu com a allò que ha de guiar la teua vida. Darrere de tot hi ha l'imperatiu VINE, COMPRA i VESTE'N. 
M'adone de la lluentor de les barres de metro, del tacte metàl·lic que provoca seguretat i també fredor. Pense en la gent que s'ha alçat de les mateixes butaques. A l'eixida de Lexington Av, ens esperen unes xiques arregladetes i ens pregunten a la seua manera si pensem que la religió és necessària. I encara un altre anunci davant d'un cafè que diu:
Drink coffee. You'll sleep when you die.
( Beu Café. Dormiràs en morir-te)

Beu, menja, compra. El cos com un receptacle, un forat negre amb boca i sense fons. La gent beu al metro sense parar, no mira enlloc, busca en la mirada el buit i de tant en tant xupla del canut. Després, llança el got a les papereres que han de buidar contínuament. Tones i tones de residus que diuen que es reciclen.

Quan arribem a l'apartament, després d'un dia fent voltes per la gran ciutat, els peus i le cos rebentats i la ment adormida amb la sonsònia dels crits sense boca que et donen ordres per tot arreu, el primer que veiem és l'estora del veí que diu "GO AWAY" (ves-te'n), a la porta. Dues portes més enllà, uns altres veïns han enganxat a la porta un paper que diu que en cas d'emergència salvem els seus gatets i el peix.  La ciutat ha creat un llenguatge precís per fer-se entendre on l'interlocutor és general. Al poble encara busquem qui ha dit, a la ciutat, això ja no cal; pot haver sigut qualsevol; de fet sempre és el grup qui ho diu tot.  És una altra de les paradoxes de la gran ciutat, que tot i que clama per l'individu, sempre es defineix pel grup on els individus no compten. A tot això, la publicitat continua amb els seus crits de sirena i ens promet tornar-nos allò que ens fa únics i la ciutat o el grup ens ha tret.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Manifestacions a València. Reflexions.

Imatge
      Manifestacions contra els gestors de la crisi de València. La de la capital ha sigut massiva. Jo vaig estar a la d’Elx. Al final es va convertir en una manifestació contra Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana. Hi havia algú que es va esforçar en cridar “ i Sànchez també”, però va quedar neutralitzat pel convenciment general que Mazón havia sigut el màxim responsable.  No hi té cap responsabilitat el govern central? Ara comencem  amb el “ i tú més” al que ja ens ha acostumat la política. L’antisistema, la ultra-dreta per dir-ho clar, observa i veu com s’aproxima una possible oportunitat. Encara hui estan creant l’escenari que serà  quan la majoria pense que el que hi ha  no funciona. És per això que és tan perillós quan es diu allò de “tots els polítics són iguals” perquè eixe és el caldo de cultiu . El pas següent  és  que sorgisca el líder, el personatge ideal que siga capaç de dirigir les masses. Ho és Abascal; o Alvi...
Read more »

Els jardins de l'Albarda a Pedreguer.

Imatge
    Jardins de l’Albarda a Pedreguer. De camí hem vist els pins assecant-se. La sequera que patim és inèdita. A la zona àrida del país es nota menys, les plantes estan més adaptades a patir set. En canvi, la Marina Alta és una comarca on l’aigua ha caigut sempre  de manera abundant. Els pins han desenvolupat menys arrels perquè no els calien i ara s’assequen.  El paisatge no és un jardí, però un jardí pot formar part d’un paisatge si està integrat en l’entorn. De fet,  el paisatgisme es dedica a fer jardins, a dissenyar-los, a crear-los dins d’un paisatge determinat. Hi ha jardins que formen part d’un paisatge i hi ha jardins que són elements aïllats del paisatge general.  Arribem als jardins. Dins la garita de les entrades hi ha una xica que atén un grup de dones estrangeres i a fora, mig recolzat en el taulell un xic jove, moré i amb barba ben retallada els explica l’origen del nom dels jardins. És per la partida que es diu l'Albardera, esc...
Read more »

Primeres comunions.

Es dissabte. M’he despertat a les sis del matí pels trons. M’he quedat al llit fins les set, amb els ulls oberts. Quan m’he alçat he vist que el carrer estava només amerat. L’aigua no havia corregut. Ara són ja les huit, he pres dos tes i escolte la pluja xiplejar a l’altra banda de la finestra. Plou d’una manera tranquil·la i ja no trona. Hem arribat a un punt que ja no sabem què fer de tanta aigua. No estem acostumats. Fa només dues setmanes no sabíem què fer amb la sequera. Ens preguntàvem com seria l’estiu si no plovia.  Hui fa la comunió Sofia. No recorde cap comunió ploguda. He hagut de fer un esforç per empatitzar amb l’emoció dels xiquets el dia de la seua primera comunió. Jo ja ni me’n recorde si jo estava emocionat el dia de la meua primera comunió. Recorde, això sí, que un amic dels pares que tenia una parada de fruita al mercat d’Ibi, va portar caixes i caixes de fruita de temporada: cireres, albercocs, maduixes i nespres. No sé quanta fruita vaig menjar aquell dia. Mol...
Read more »