S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 19 d’agost de 2013

Nova York 4. El llenguatge.VINE, COMPRA i VES-TE'N.





Mentre fem els trajectes de metro em dedique a llegir la publicitat del vagó. A una banda:
LIBERATE YOURSELF FROM CROWDED ISLES. Try SOAP.COM

20% OFF your first order.

FREE 1-2 day delivery on orders $35+

SKIP the drugstore. STOP shopping like a FOSSILE. Try soap.com.
(Allibera't dels supermercats
PROVA, DESCOMPTES, GRATIS...si et fixes en els verbs que es destaquen mai no hi ha un COMPRA, quan és l'objectiu primer de la publicitat.
A l'altra banda:
LOOKING FOR STYLE? Come and get it.

HEAD TURNING TRENDS.

HEARTS-STOPPING PRICES..

Designer Shoe Warehouse
DSW
(Busques estil? Vine i aconsegueix-lo! ....)

Preguntes amb respostes, com les que es fan als xiquets. El que pensen els demés de tu com a allò que ha de guiar la teua vida. Darrere de tot hi ha l'imperatiu VINE, COMPRA i VESTE'N. 
M'adone de la lluentor de les barres de metro, del tacte metàl·lic que provoca seguretat i també fredor. Pense en la gent que s'ha alçat de les mateixes butaques. A l'eixida de Lexington Av, ens esperen unes xiques arregladetes i ens pregunten a la seua manera si pensem que la religió és necessària. I encara un altre anunci davant d'un cafè que diu:
Drink coffee. You'll sleep when you die.

( Beu Café. Dormiràs en morir-te)

Beu, menja, compra. El cos com un receptacle, un forat negre amb boca i sense fons. La gent beu al metro sense parar, no mira enlloc, busca en la mirada el buit i de tant en tant xupla del canut. Després, llança el got a les papereres que han de buidar contínuament. Tones i tones de residus que diuen que es reciclen.

Quan arribem a l'apartament, després d'un dia fent voltes per la gran ciutat, els peus i le cos rebentats i la ment adormida amb la sonsònia dels crits sense boca que et donen ordres per tot arreu, el primer que veiem és l'estora del veí que diu "GO AWAY" (ves-te'n), a la porta. Dues portes més enllà, uns altres veïns han enganxat a la porta un paper que diu que en cas d'emergència salvem els seus gatets i el peix.  La ciutat ha creat un llenguatge precís per fer-se entendre on l'interlocutor és general. Al poble encara busquem qui ha dit, a la ciutat, això ja no cal; pot haver sigut qualsevol; de fet sempre és el grup qui ho diu tot.  És una altra de les paradoxes de la gran ciutat, que tot i que clama per l'individu, sempre es defineix pel grup on els individus no compten. A tot això, la publicitat continua amb els seus crits de sirena i ens promet tornar-nos allò que ens fa únics i la ciutat o el grup ens ha tret.